Recordo el mocador que em vas prendre i les pulseres de fils que feia, no recordo si te'n vaig acabar regalant cap.
La caseta xica és al mateix lloc, però és diferent, més rònega i alhora sembla que la vulguin arreglar. No en recordo quasi res, tot i que, podria ser que el nom li hagués tret jo. Quantes persones sabrien on és? Ummm... Potser 8, potser 6, potser només 4. En un bon lloc. On hi ha una part petita, però important per mi.
Un esmorzar massa car.
He tornat a prendre cafè. Em sembla que cada vegada prefereixo més el te.
Ocellets. Somnis estranys que parlen de pors i de desitjos. Encara no m'has respost. Rebutjaràs la meva proposta?
Un sms que no he respost. Per què? No ho entenc.
Encara no t'he escrit. Per què em costa tant?
I aquest que resulta ser el post 300 del Suc de llimona 3.0. Feia temps que no celebrava res relacionat amb el bloc, però aquest cop m'han vingut ganes de dir-ho.
Al cap d'una estona... Ho he de dir. Avui, avui... estic animada altre cop, com feia temps que no estava. No tinc cap raó especial. Potser, potser... té a veure amb els colibrins o amb el fet de tornar a fer pulseres de fils. Potser, potser té a veure en que ahir feia menys fred allà que aquí baix. Com... com aquell dia. Aquesta "ciutat" em porta bona sort? No tinc opcions, siguem realistes, però estaria bé... És curiós que avui, just avui, m'hagin tornat a parlar d'aquesta ciutat... Les casualitats existeixen? Suposo... Tot està per fer i tot és possible. És l'avantatge de les crisis...
Mocadors... la propera vegada que parli amb ell, li demanaré si encara té els mocadors. Sí, encara té el meu mocador que va significar el principi de la fi d'una amistat infantil, almenys com era fins ara. Però, també, el principi d'un amistat "estranya". Li hauré de fer un truc...
Siguem optimistes... Siguem optismistes per uns dies, encara que les coses no acabin d'engegar. Ja engegaran.
Reconciliacions, m'agraden les reconcialiacions, sobretot, les que són amb mi mateixa. Malgrat els mals sons en els que em sento poca cosa. Aquests malsons ja marxaran... Tot és possible...
(Vull deixar clar que no m'he enamorat ni res d'això, eh?)
Escrits
11 / novembre / 2009 01:30
300!! this-is-sucdellimooooooooooona !!
(encara que em costa imaginar-me a la Tirai inflada d'anabolitzants i amb barbeta!!)
Felicitats pels 300, pels records i per l'optimisme
PS: El te molt millor que el café, jo en tinc 8 tes diferents a casa i perquè em fa cosa tenir més. De café un descadeinat i un amb cafeïna que cada vegada s'utilitzen menys... ara bé, haig de confessar que en hivern en venen molt de gust els capuccinos !!
11 / novembre / 2009 12:07
Inflada d'anabolitzants i amb barbeta? ostres! Espero que no.
8 tes diferents? Ostres! Jo només en tinc dos o tres. I sí, quan t'hi acostumes molt millor!
11 / novembre / 2009 13:06
Felicitats per els tres-cents sucs de llimona, uns més dolços que d'altres
11 / novembre / 2009 14:56
Gràcies Garbi24. Sí, és que de vegades, poques, em passo amb el sucre i d'altres m'oblido que en tinc. El que preocupa és que quan el suc no és àcid sinó amarg.
De "Sucs de Llimona" n'hi ha molts molts més que 300, però de la versió 3.0, no
11 / novembre / 2009 20:50
Felicitats pels 300!!!
Una cabanya al mig del bosc? M'agrada! :-D
12 / novembre / 2009 21:13
Gràcies Llum. No, no és una cabanya al bosc... no m'he explicat gaire bé, al proper correu t'ho explico :-)