dimecres 9 de novembre de 2011

Què explico després de tants dies?
Les pors de dissabte i la sensació quasi totalment oposada de la nit?
Els meus problemes sempre presents amb la timidesa?
Que ara em sento nerviosa i que m'agradaria no haver de treballar aquests dies? Que m'agradaria de ser a un altre lloc al seu costat?
Que les llàgrimes em surten més fàcilment si el tinc al costat? I que, fins i tot, m'adormo més fàcilment? Que els bons moments, els moments màgics no cal cercar-los si no que venen i punt?
Que...

1 comentaris:

Carquinyol ha dit...

És que els petits moments màgica no es poden controlar... per això són màgics !!

És ben normal que contínues amb les pors i la timidesa, formen part de la teva persona i la cosa no pot canviar, però estic segur que ara ho portes molt més millor. A més, segur que a ell aquells moments de timidesa li fangràcia i tot !

Me n'alegro que de tant en tant vagis deixant una noteta per aquí !

Últims apunts