Rellegeixo els últims posts, tots parlen de tu. M'agrada de tant en tant escriure un post parlant de tu i quasi diria que m'agrada més rellegir-lo.
Dimarts et vaig trucar i em vaig posar a plorar, no gaire, només, una mica, però suficient per fora aquell tap invisible. Després, al vespre, ens vam veure. Abraçats al cotxe. Una hora, encara no. Entre setmana resulta quasi impossible trobar temps. Vas fer que un mal dia no ho fos tant.
Avui, quan t'he trucat, estaves moix. Què et passa? Ja t'ho pots imaginar. És això? Sí. Et mostres reservat en aquest tema, preferiria que me'n parlessis més obertament, però no sé si he de "punxar-te" demanant-te sobre ell o no.
Avui, no ens veiem, les teves hores extres que no ho són i que no et paguen.
Ens podem veure tan poc. La feina, un cop la meva  i  un 'altre, la teva, ha fet que no puguem passar més de dues nits junts. Estic cansada. Sort que demà si que ens veiem.