dilluns, 6 de febrer de 2017

D'il·lusions també es viu..

Diuen... No sé, crec que tots ens hem d'atorgar el permís de somiar desperts de tan en tan, però mantenint els peus al terra. I ja està, no he de dir res més.

dijous, 2 de febrer de 2017

Ummm...

Des de que tenia... Bé, no sé situar-ho temporalment. Des de sempre, m'he sentit.. Bé, no m'he sentit... M'he sentit lletja. Hi ha raons al darrere que no penso explicar.
Però fins i tot les dones com jo, podem tenir moments en que ens mirem al mirall i pensem: què coi! No estic tan malament! I és agradable sentir-se així.
Fa una mica més d'un mes... Anava a dir vaig decidir que ja n'hi havia prou, però no, això no serà del tot exacte i en aquest bloc puc deixar d'escriure-hi coses, però no vull deixar de ser fidel a com són les coses (almenys fins on jo sé, és clar).
Així, hauré d'anar una mica més enrere. Fa 3- 4 anys, no sé... Una revisió mèdica de l'empresa. Mentre a l'ull esquerre hi veia bé a l'ull dret, no tan. Ull gandul deurien dir. Ull gandul? Ja sé que hi ha raons per dir això , però, sabeu què? No s'aguanten. Perquè, simplement, me n'hauria adonat abans. Mira que hi he anat vegades a l'oftalmòleg. Em vaig preocupar. Però vaig arribar a la conclusió que només havia sigut quel com puntual.
La següent revisió.. El mateix o pitjor i diria que, també, una mica més l'ull esquerre.
Em va costar, no us enganyaré. Però, finalment, vaig anar a l'òptic. Diagnòstic: hipermetropia i astigmatisme. Als dos ulls, però molt més al dret, cosa que jo ja sabia i sigui dit de passada explica moltes coses. (Nota: Els metges, de vegades, haurien d'explicar una mica més, no?). Em va estranyar, com podia ser que això apareixés de cop? Bé, després d'investigar una mica, he de dir que no és tan estrany, això ja hi era, però latent fins que he tingut una edat.
I per què coi explico, això? Perquè des de fa una mica més d'un mes porto ulleres (no sempre perquè agafo unes marejades que ni us explico) i un secret, xist... em queda molt bé. I encara més baixet.. hauria de veure com em mira algú que jo em sé quan les duc... D'acord, d'acord, no exageraré... no és una mirada gaire gaire, però una mica sí i està molt bé.
Per cert, les ulleres són de color lila i me'n vaig enamorar només posar-me-les. Tot just, eren les terceres que m'emprovava, però no me'n van pas caldre més.

S'ha produït un error en aquest gadget