dilluns, 24 d’agost de 2015

Revisant fotos!

Pretenc, vull, posar ordre en la quantitat ingesta de fotos que s'acumulen en múltiples arxius des de l'arribada de l'era digital. Ens hem convertit en poc selectius a l'hora de fer-les i qui més qui menys en tenen moltes més de les útils, interessants?^No sé quin seria l'adjectiu.
Sigui com sigui és aquesta tasca la que m'impulsa a fer veure que, també, trec la pols d'aquest bloc abandonat. En aquests arxius trobo fotos meves, fotos meves de fa uns anys, amb els cabells llargs i tot i, ser de fa uns anys em veig més gran i no més jove. Més gran segurament pels cabells llargs, però no tan sols per això. Perquè en elles hi estic trista. És cert, em sento idiota somrient a una càmara, ara i abans, però com a mínim, ara ho intento i de vegades, aconsegueixo quedar bé i tot.
I és que... Estava trista. Ara, hi ha moments que, també, però és molt diferent. M'agradaria pensar que he après a ser feliç. No, no és cert. El cert és que tinc una feina en la que hi estic a gust i una parella que m'estima al meu costat. I en els mals moments, que n'hi ha, tenir suport, tenir coses que no fallen fa que les coses no siguin tan tan terribles.
Em sembla que per aprendre a ser feliç es necessita tota una vida.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

I per ser infeliç n'hi ha prou amb un instant. Que diferents que es veuen les coses en funció de la nostra situació vital, de si estem més o menys en pau amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Perquè de mastegots en seguim rebent, però si els pilars són forts i ens aguanten, és molt més fàcil aixecar-se. M'alegra que et trobis en aquesta situació, i que duri!

Aina Esclatir ha dit...

Gràcies XwXu pel comentari. Està bé descobrir que hi ha qui encara està al cas si escric

rits ha dit...

Tens tota la raó. EN el fet de tenir moltíssimes fotos i alhora, no tenir-les ni endreçades, ni ben posades.
I tb tens raó en el fet de sortir trista. Em fas pensar en mi, com sempre en aquest blog. A mi mai m'ha agradat com quedo en les fotos. Sempre surto malament, i segurament tb és el reflex de com em sento.

Celebrem doncs que ara surtis guapa i somrient i que et sentis així!!

Llum ha dit...

Només puc dir una cosa: :-)

Marta ha dit...

Quantíssima raó: "tenir suport, tenir coses que no fallen fa que les coses no siguin tan tan terribles."

S'ha produït un error en aquest gadget