dilluns, 6 de febrer de 2017

D'il·lusions també es viu..

Diuen... No sé, crec que tots ens hem d'atorgar el permís de somiar desperts de tan en tan, però mantenint els peus al terra. I ja està, no he de dir res més.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Cadascú ho viu a la seva manera. Jo sóc de tenir els peus a terra, i ja ho celebrarem quan siguin fets consumats.

Aina Esclatir ha dit...

M'explicaré una mica més. Això ve de divendres, em van dir una cosa, però no me la van acabar d'explicar. M'ho acabarien d'explicar dilluns. El fet en si, ben mirat, no té res d'extraordinari, ja ha passat més d'un cop. Però no sé perquè (bé, una mica si que ho sé, però seria allargar-me massa) vaig començar a donar voltes i ho vaig interpretar... Vaig fer una interpretació totalment negativa. Saps què? No tenia cap mena de solta que em muntés aquella pel·lícula, però ho vaig fer. Fins que vaig pensar que tot allò que pensava no tenia sentit i vaig arribar a la conclusió que hi havia dues respostes possibles al que m'havien dit (ha sigut una de les dues). Hi havia aquestes dues respostes possibles, però moltes més de poc probables i em vaig muntar històries, aquest cop en positiu, i, de vegades, em deia "posa els peus terra, no t'enfilis". Però és que no passa res. No passa res per somiar despert, si ets conscient que allò el més probable és que no passi (almenys no ara, tampoc, és que fos tan descabellat) i si saps que tu estaràs igual de bé si allò que somies no succeeix. Vull dir que una cosa seria fer-se il·lusions i l'altra somiar despert i jo no em feia il·lusions, simplement, somiava.

S'ha produït un error en aquest gadget