L'altre dia vaig explicar una història en un transport públic, però me'n queden dues i si no les escric, potser me n'oblidaré. Continua, doncs, amb una altra història en un bus.
Era divendres. Divendres a la tarda vespre. Els divendres a la tarda hi sol haver embusos de trànsit. De fet, si tens sort et trobes amb un embús si tens mala sort amb un embús i un accident, cosa especialment freqüent els divendres a la tarda, per desgràcia.
Era, doncs, un divendres amb embús.
Quan agafes l'autobús a diari acabes coneixent els conductors i acabes sabent si condueix ràpidament o no tan. El conductor d'aquell dia, fa poc que és a l'empresa, almenys a aquesta línia i no és precisament l'Speedy González. Coneixes els conductors i alguns dels usuaris. A aquella hora no solo agafar el bus, però, tot i així, hi havia un noi que ja havia vist. De fet, és d'aquells nois que recordes perquè és com ho diria? especial? No especial no és la paraula més descriptiva, però això tan és. Quan vaig pujar el noi xerrava amb un altre. Li preguntava com és que pujava tan d'hora si l'havia vist baixar a no sé quina hora. I no sé què més li deia de la freqüència en que ell agafava el bus. Una conversa una mica surrealista que no vaig acabar d'entendre, en part, pequè a l'altre no el sentia. Recordo que una de les coses que li va dir, va ser que li agradava, sobretot, pujar al bus amb aquell conductor.
Però, bé, aquesta conversa no té importància, només preten ubicar.
El conductor és lent, com ja he dit, però aquell dia hi havia un bon embús. Era l'hora que havíem d'arribar i encara faltaven 20 minuts ben bons perquè arribessin (o més si tenim en compte l'estat del trànsit). El noi es vai aixecar i li va dir al conductor que anàvem tard. Ell, en un primer moment, va dir que no, però el noi va insistir. Llavors, el conductor va fer una proposta: em paro aquí un moment i tu vas a la benzinera a comprar 10 llaunes de Red Bull i les poses al dipòsit, a veure si el vehicle vola. Un altre noi hauria entès la broma a l'instant, però aquest era especial i li va costar un xic. Intuïa que no ho deia seriosament, però no se'n sabia avenir. El conductor va continuar prenent-li una mica el pèl al noi, però amb un to que em va atreure l'atenció. Era un to carinyós d'quell qui sap reconèixer que no tot som iguals i respectar-ne les diferències. No he tornat a trobar-me el conductor, però el proper cop, m'alegraré de veure'l, encara que vagi més lent que molts altres conductors i encara que no sembli especialment simpàtic.
1 comentari:
Just ahir vaig pensar en una antiga companya de feina i ara m'hi has tornat a fer pensar. No sabem mai que s'amaga rere persones sorrudes, o escandaloses, o que costen a primer impressió, i potser ens estarem perdent algú molt interessant només perquè tenim algun prejudici. I tant si és una gran persona com no, això no treu que ens pugui donar alguna lliçó força valuosa.
Publica un comentari a l'entrada